Nella pratica clinica i pazienti che si rivolgono per cure urgenti ad un Pronto Soccorso devono sottoscrivere il consenso informato, per a l’administració d’immunoglobulines de tètanus.

Questo fenomeno è stato accompagnato da precedenti da ricordare e non ripetere.

El 4 de novembre 1993 Senyora Garavaglia, Ministre de Salut, finalment decideix implementar una directiva europea 1989, ordenant la suspensió de l’ús de substituts sanguinis (com ara immunoglobulines del tètanus no testades), per la presència de marcadors virals de l’hepatitis C.

Tot i l’aflorament ampliat pels mitjans de comunicació, algunes guarnicions de la Salut Militar, non da seguito della circolare della Garavaglia, suficient per continuar utilitzant productes considerats inutilitzables.

El 29.11.95 intervindrà, tardivament, con telegramma il Ministero per bloccare la cattiva pratica, però durant dos anys aquestes ampolles s’han donat a soldats militars i de carrera.

En particular, l’atenció es centra en el lot 12373 dell’emoderivato antitetanico di un colosso multinazionale del settore.

Un d’aquests vials es va administrar a un mariscal de l’exèrcit, donant de sang durant anys, per a altres esportistes a nivell competitiu i per tant anteriorment es trobaven constantment en bon estat de salut, que en els mesos següents a la inoculació del producte sanguini, es trobarà hepatitis C.

La quantitat de tètanus 12373 fa mesos que l’aparell institucional és deixat de banda, però el mariscal tenaç proporciona primer a càrrec seu i després amb la col·laboració d’institucions públiques autoritàries i de prestigi, a far analizzare il prodotto sospetto ricevendone concorde conferma sulla presenza di frammenti del DNA del virus dell’epatite C.

El retard de les institucions centrals va fer que l'escenari fos tan preocupant, tant com per empènyer el mariscal a presentar-se exposat al poder judicial.

Il Maresciallo, en el procés per al reconeixement de danys deguts al servei, si è continuamente confrontato con la burocrazia della sanità militare che ha impiegato tempi singolarmente lunghi per riconoscere l’epatite C riscontrata, depenent de la causa del servei.

Per mèrits, el judici sembla agradable. Segons la Comissió Mèdica Militar, la infecció es remunta a una transfusió realitzada cinc anys abans, a 1969.

És possible que algú cregui en la salut militar que la incubació de l’hepatitis C superi 20 anys ?

Un tema reconegut per unanimitat en plena forma física durant la seva activitat militar i esportiva i, a més, donant de sang, fins el 1988, per a més 20 anni dall’inizio della presunta malattia trasfusionale non avverte nulla ed i primi sintomi il Maresciallo li nota proprio in coincidenza dell’iniezione di cui al lotto di antitetanica n. 12373 ? El petit oficial no hi és i inunda el comandament de salut militar amb documents oficials, així com per evitar malentesos, el poder judicial.

El fet és que la nostra redacció també ha adquirit documents interessants :

1. l 'Institut Superior de Salut en la nota de 5 Octubre 1995, reconeix que la recent introducció de múltiples tractaments d’inactivació es presten “les immunoglobulines són raonablement segures”, i que es van produir casos de transmissió d’hepatitis B i C abans de la introducció d’aquests nous mètodes. En altres paraules a la secció 1992, any d’administració de la immunoglobulina del tètanus donada al Mariscal, il rischio per l’infezione per l’epatite C era ufficialmente riconosciuto maggiore;
2. a la Comissió Nacional del servei de transfusió reunit 2 Maig 1996, s’afirma que “l’efectivitat de qualsevol procés d’inactivació viral no és absoluta…”. S'han d'esperar els documents, serà objecte de reflexió per a la salut militar .

Esperem més novetats.

 

Propietat literària reservada, publicació prohibida sense permís escrit de l’editorial.